Sembla que tot siga ciclic, com ja be dia la meua professora d'històriade primer de BUP. Ara fa un any la primavera tenia una llum especial i semblaba prou esperançadora. Enguany, quan fa justment una any, la llum sembla més difosa i, tot i que, per tot arreu comença a esclatar la vida en forma de cants i colors, la llum no té la mateixa intensitat.
Ara, quan el recolçament d'aquells avions Dakota del terrible hivern de fa poc més d'un any, ha desaparegut per complet, el camí fins l'arribada a Zell am See ha de fer-se amb la lluita cos a cos. Va passar fa quasi 70 anys i, si he de fer cas a la meua professora d'història, el feliç dia de V.E. tornarà a repetir-se, no sense patiments i lluites.
Amb la intensitat d'un dia com el de hui em ve al cap cançons del Boss, que es podria dir que ha posat la banda sonora de tota la meua vida, ja que des de l'any 1980 recorde les seues cançons i fins al dia present.
"Me encanta ver a la flor del álamo
En el comienzo de la primavera
Me encanta ver el mensaje de amor
Que el pájaro azul trae
Pero cuando te veo caminando con él por la playa
Ojalá estuviese ciego
Cuando te veo con tu hombre"
Bruce Spingsteen - I wish I were blind
No hay comentarios:
Publicar un comentario