Hi ha una frase feta, utilitzada basicament a la literatura que diu que "La ploma és més poderosa que l'espasa". A l' història de l'ésser humà són molts, massa, els eixemples en els que és l'espasa, la que per por, ignorància i prepotència ha fet prevaldre la seua força sobre la ploma.
Huí, 19 d'agost, fa 76 anys va ser afussellat Federico García Lorca, acusat d'espia i homosexual. Una ploma i unes idees molt incòmodes per al grup de militars rebels que fea unes setmanes arrere es van alçar en armes contra la República legalment constituida pel poble. I la solució per acallar eixes idees no va ser altra que la força d'una bala.
Hui, més que mai, és un veritable plaer escoltar la cançò "La aurora de Nueva York" interpretada per Loquillo. És un poema al que Gabriel Sopeña, habitual col·laborador del cantant als darrers anys, li ha posat música.
Per la ploma acallada per l'espasa.
La aurora de Nueva York
La aurora de Nueva York tiene
cuatro columnas de cieno
y un huracán de negras palomas
que chapotean las aguas podridas.
La aurora de Nueva York gime
por las inmensas escaleras
buscando entre las aristas
nardos de angustia dibujada.
La aurora llega y nadie la recibe en su boca
porque allí no hay mañana ni esperanza posible:
a veces las monedas en enjambres furiosos
taladran y devoran abandonados niños.
Los primeros que salen comprenden con sus huesos
que no habrá paraísos ni amores deshojados;
saben que van al cieno de números y leyes,
a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.
La luz es sepultada por cadenas y ruidos
en impúdico reto de ciencia sin raíces.
por los barrios hay gentes que vacilan insomnes
como recién salidas de un naufragio de sangre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario