martes, 27 de diciembre de 2011

Un amor imposible

Desde hace ya tiempo, intuía y sabía de su presencia, pero no conseguía coincidir con ella. Pero, las evidencias me decían que ella sabía e mí. Cada día, durante la comida, pensando en un posible encuentro, preparaba las condiciones para que así ocurriera. Sin embargo, pasaban los días y el encuentro no se producía. Reforcé las intenciones haciéndole periódicos regalos, los cuales ella aceptaba, más nunca accedía a una cita. Sabía de su horario, y supongo que ella sabría del mío, y nuestras vidas distantes parecían que nunca se iban a cruzar. Llegué a pensar como sería el encuentro, el día en el que pudiera ver de cerca su aterciopelada piel, la profundidad de sus ojos negros o la esbeltez de su cuerpo modelado por el ejercicio continuado.

Diariamente, sigo pensando en ella y dejando un presente con la esperanza que algún día, nuestras miradas lleguen a cruzarse. Sé que ella pasea por las noches y que, en ciertos momentos, pensará en mí.

Garduña (Martes foina) fotografiada con cámaras de fototrampeo por el equipo de investigación de la Estación Científica Font Roja Natura de la universidad de Alicante. 

Ya hace muchos meses que sabía de la presencia y correrías de una garduña por los alrededores del edificio Font Roja Natura. En cierto momento, empecé a dejar, casi de forma diaria, los restos de comida, algo de fruta, algún trozo de carne, huesos de pollo, en una de las barandillas del mirador. Y al día siguiente, comprobaba que el animal había pasado por allí la noche anterior. Excrementos con restos de manzana o huellas sobre el barro, evidenciaban el paso del animal, el cual aún hace su diaria ronda nocturna dando buena cuenta de la comida que allí deposito.

26.12.2011. (15:09' h.) Restos de comida dejados en le barandilla del mirador del patio del edificio Font Roja Natura. Se aprecia un excremento de garduña, de hace varios días, en la parte superior izquierda.


27.12.2011. (11:01' h.) El mismo punto del mirador del patio del edificio Font Roja Natura con un excremento fresco de garduña de la noche anterior, en el lugar donde se dejaron de los restos de comida.

lunes, 19 de diciembre de 2011

Bajo cero. Anillando en la Font Roja

Mañana de anillamiento en la Caseta del Fuster. Finca privada donde su propietaria mantiene durante el otoño y el invierno los comederos activos, los cuales atraen a una gran cantidad de aves de diferentes especies, en especial bandos de lúganos (Carduelis spinus), especie no muy abundante por las comarcas de Alicante.

Y esta sesión ha coincidido con una entrada de viento frío del Norte que ha hecho bajar las temperaturas hasta -2ºC haciendo bastante dura la mañana, a pesar de las capas de forros polares que nos cubrían.

La sesión ha sido fructífera ya que han sido 51 aves capturadas de 9 especies diferentes, con tres redes (9 + 6 + 4)
Parus major, 23 ex. primer anillamiento y 1 ex. control propio
Carduelis spinus, 1 ex.
Lophophanes cristatus, 1 ex.
Serinus serinus, 8 ex.
Fringilla coelebs, 1 ex.
Sylvia melanocephala, 1 ex.
Passer domesticus, 13 ex.
Erithacus rubecula, 1 ex.
Periparus ater, 1 ex.

Macho de gorrión común (Passer domesticus) (C) Pep Cantó, 2011

Los comederos en almendros y olivos (C) Pep Cantó, 2011

Comederos con cacahuetes, mezcla de semillas para canarios y trozos de pan duro (C) Pep Cantó, 2011

Hembra de lúgano (Carduelis spinus) (C) Pep Cantó, 2011

Un ejemplar de curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) y otro de gorrión común (Passer domesticus)  en las redes (C) Pep Cantó, 2011

Herrerillo capuchino (Lophophanes cristatus) (C) Pep Cantó, 2011

Hembra de pinzón vulgar (Fringilla coelebs) (C) Pep Cantó, 2011

sábado, 17 de diciembre de 2011

Anillando en la Font Roja. 15.12.2011. Llegó el invierno.

Después de los temporales de lluvia y viento de las últimas tres semanas, volvemos a montar la Estación de Esfuerzo Font Roja. Con un viento frío y moderado del Oeste que hacían que los escasos 6ºC dieran una sensación térmica de una temperatura menor.
Amanece en el valle de Alcoi (C) Pep Cantó, 2011

Se capturaron 10 aves de 5 especies diferentes:
Erithacus rubecula, 3 ex.
Parus major, 1 ex.
Turdus philomelos, 1 ex.
Sylvia atricapilla, 3 ex. 
Periparus ater, 1 ex. primer anillamiento y 1 ex. control propio


Carbonero común (Parus major) (C) Pep Cantó, 2011

Probando las nasas como colector (C) Pep Cantó, 2011

Carbonero garrapinos (Periparus ater) (C) Pep Cantó, 2011

jueves, 8 de diciembre de 2011

¿Porqué hablas valenciano?

Hui dia 8 de desembre i com va sent tradició als darrers anys puje a La Serreta, on es troben restes d'un poblat iber amb la seua muralla, amb una necròpolis i un Santuari. Crec que és dels poquets llocs a la Mediterrània on es dóna esta conjuncció. A part cal resenyar que la pujada es fa envoltat de restes del que era en el seu temps un bon carrascal, amb presència esporàdica de fleixos i aurons fet que per una persona de vocació naturalista és un veritable plaer. De més jove, prou més jove, pujaba allí dalt i em meravellaba i imaginaba com seria la vida d'aquelles persones. La vessant sud estava, i està, plena de restes de ceràmica. De volta en quan trovaba algun troç amb restes de pintura. Peces que guarde com or en pany. Peces pintades amb roig ocre tot i que alguna peça era de ceràmica negra, més delicada, d'orige grec i que demostrava el comerci d'estos pobles amb civilitzacions més avançades de l'altra punta de la Mediterrània. Com i quan  va desapareixer el nucli urbà? Serien els romans? Van ser romanitzats? Perquè es va perdre la seua llengua i la seua cultura?. Són preguntes de anys enrrere deixaba volar la meua imaginació.

Esta matí, sentat al sol allí dalt pensaba sobre l'orografia de esta comarca, l'aillament de segles, trencat ara pels tunels de "La Font Roja" que ens apropen a qualsevol lloc en un no res. Este aïlamment juntament amb les condicions climàtiques de les serres, pot ser hagen fet tan especial el caracter alcoià. Per on vas ens diuen és que els alcoians sou molt vostres. L'aldea gala ens diuen que som i cada vegada més em done compte que som un reducte from a tanta globalització i coses d'eixes, però no soles els alcoians, tots els pobles que vivim a les comarques muntanyenques d'Alacant. Per la meua faena, estic en contacte amb molta gent, amb molts professors i amb molts centres escolars i, tot i que l'assignatura Coneixement del medi es dóna en valencià, fer un itinerari d'interpretació de l'ecosistema en valencià a alumnes castellanoparlants, quasi monolingües, que apenes entenen el valencià és una tasca quasi desesperant. L'últim que en van dir "¿Porqué hablas valenciano?, que no sabes hablar español" Jo puc parlar en valencià, castellà i anglés, els vaig contestar i la resposta va ser "pero si sabes hablar en español porque hablas valenciano?" Dificil d'explicar a algú que no veu més enllà del seu nas. I estes són les generacions que ens pagaran la nostra pensió de jubilació. Si és que ens arriba alguna cosa o arriben a poder jubilar-se. Estan locos estos romanos!!!

Troç de ceràmica ibera amb motius geomètrics

Troç de ceràmica amb un dibuix que sembla representar un peix.

Restes de l'observatori construït durant de Guerra Civil.

Ubicació del Santuari ibèric. La paret nord de l'edifici fitaria amb la muralla. Els grans sillars que queden a terra evidèncien la importància d'este edifici front  ala resta d'edificacions del poblat. Un monolit recorda les tasques desenvolupades al jaciment per l'arqueòleg alcoià Camil Vicedo Moltó

A la dècada dels 90 les excavacions fetes al jaciment van traure a la llum la porta i el torreó que defenia l'accés al poblat. 


Restes de l'observatori construït durant la Guerra Civil Espanyola i que servia per a alertar a la ciutat d'Alcoi dels atacs aèris de les tropes "nacionals". Als primers mesos de la guerra, la innocent ignorància fea creure als alcoians que els avions no podrien arribar a Alcoi perque les serres eren molt altes. Malauradament això no era veritat i mesos més tard els Saboia italians van descarregar el seu mortífer carragament sobre la ciutat.