jueves, 8 de diciembre de 2011

¿Porqué hablas valenciano?

Hui dia 8 de desembre i com va sent tradició als darrers anys puje a La Serreta, on es troben restes d'un poblat iber amb la seua muralla, amb una necròpolis i un Santuari. Crec que és dels poquets llocs a la Mediterrània on es dóna esta conjuncció. A part cal resenyar que la pujada es fa envoltat de restes del que era en el seu temps un bon carrascal, amb presència esporàdica de fleixos i aurons fet que per una persona de vocació naturalista és un veritable plaer. De més jove, prou més jove, pujaba allí dalt i em meravellaba i imaginaba com seria la vida d'aquelles persones. La vessant sud estava, i està, plena de restes de ceràmica. De volta en quan trovaba algun troç amb restes de pintura. Peces que guarde com or en pany. Peces pintades amb roig ocre tot i que alguna peça era de ceràmica negra, més delicada, d'orige grec i que demostrava el comerci d'estos pobles amb civilitzacions més avançades de l'altra punta de la Mediterrània. Com i quan  va desapareixer el nucli urbà? Serien els romans? Van ser romanitzats? Perquè es va perdre la seua llengua i la seua cultura?. Són preguntes de anys enrrere deixaba volar la meua imaginació.

Esta matí, sentat al sol allí dalt pensaba sobre l'orografia de esta comarca, l'aillament de segles, trencat ara pels tunels de "La Font Roja" que ens apropen a qualsevol lloc en un no res. Este aïlamment juntament amb les condicions climàtiques de les serres, pot ser hagen fet tan especial el caracter alcoià. Per on vas ens diuen és que els alcoians sou molt vostres. L'aldea gala ens diuen que som i cada vegada més em done compte que som un reducte from a tanta globalització i coses d'eixes, però no soles els alcoians, tots els pobles que vivim a les comarques muntanyenques d'Alacant. Per la meua faena, estic en contacte amb molta gent, amb molts professors i amb molts centres escolars i, tot i que l'assignatura Coneixement del medi es dóna en valencià, fer un itinerari d'interpretació de l'ecosistema en valencià a alumnes castellanoparlants, quasi monolingües, que apenes entenen el valencià és una tasca quasi desesperant. L'últim que en van dir "¿Porqué hablas valenciano?, que no sabes hablar español" Jo puc parlar en valencià, castellà i anglés, els vaig contestar i la resposta va ser "pero si sabes hablar en español porque hablas valenciano?" Dificil d'explicar a algú que no veu més enllà del seu nas. I estes són les generacions que ens pagaran la nostra pensió de jubilació. Si és que ens arriba alguna cosa o arriben a poder jubilar-se. Estan locos estos romanos!!!

Troç de ceràmica ibera amb motius geomètrics

Troç de ceràmica amb un dibuix que sembla representar un peix.

Restes de l'observatori construït durant de Guerra Civil.

Ubicació del Santuari ibèric. La paret nord de l'edifici fitaria amb la muralla. Els grans sillars que queden a terra evidèncien la importància d'este edifici front  ala resta d'edificacions del poblat. Un monolit recorda les tasques desenvolupades al jaciment per l'arqueòleg alcoià Camil Vicedo Moltó

A la dècada dels 90 les excavacions fetes al jaciment van traure a la llum la porta i el torreó que defenia l'accés al poblat. 


Restes de l'observatori construït durant la Guerra Civil Espanyola i que servia per a alertar a la ciutat d'Alcoi dels atacs aèris de les tropes "nacionals". Als primers mesos de la guerra, la innocent ignorància fea creure als alcoians que els avions no podrien arribar a Alcoi perque les serres eren molt altes. Malauradament això no era veritat i mesos més tard els Saboia italians van descarregar el seu mortífer carragament sobre la ciutat.

2 comentarios:

  1. Benvingut al club. Jo soc d'Elx, d'aci baix, de la plana del Baix Vinalopó. Soc professor de secundària i aquest curs fa 30 anys que vaig començar a fer les meues classes en valencià. Abans de l'aprovació de la LLei d'Ús i Ensenyament del valencià. I durant aquests 30 anys he hagut de respondre moltes vegades a eixa pregunta, a més de patir alguna que altra persecució política i marginació de facte en el meu entorn per aquesta extravagànciameua de parlar valencià. Extravagància, tot s'ha de dir, és compartida amb molta altra gent que fa el mateix que jo. Això que ara notes a la montanya, fa dècades que ho patim a les planes litorals. Hem viscut i estem vivint mals temps per a la nostra llengua, però hem de seguir treballant per la seua recuperació. No ens hem de donar per vençuts, perquè no ho som. Hem patit contratemps, però tal vegada no tardem en allumbrar un reviscolament que potser molt important. Malgrat tot, estem vivint canvis importants en la nostra societat; i si estem desperts i sabem interpretar-los, potser donem un gran pas endavant.

    ResponderEliminar
  2. La Serreta és un lloc meravellós. Es la muntanya que més m'agrada d'Alcoi, en la que més a casa em trobe. Em va enamorar des que vaig pujar la primera vegada, i el poblat iber li dona encara més valor.

    I respecte al valencià... La meua llengua materna és el castellà, però el mateix que no vull que es perda, tampoc ho vull per al valencià. I per aio m'agrada fer l'esforç i practicar-la quan puc ara que visc a Alcoi ^_^

    Un beset!

    ResponderEliminar