Els cavalls d'Al-Azraq

Tot i que ja estem oficialment a l'estiu, sembla que encara estem a meitat de primavera o als primes dies de la tardor. Però, no hem d'equivocar-nos, encara passarem calor. 

Ja de vacances escolars i jo amb una primera tanda de les meues i amb dos filles de les que gaudir cada segon durant quinze dies. Una d'elles, ja en plena adolescencia, ja amb vida propia i amb uma agenda més apretada que la d'un ministre i més que la meua, segur.

Passetjada pel centre d'Alcoi, la drogueria El Soldado va a tancar a final d'este mes, la perruqueria del cantó El Pinyó es trasllada, obrin nous esrabliments d'oci i els bancs canvien de nom.

De la mà d'una xiqueta de 10 anys, les converses fluixen d'un costat a altre, la seua realitat i els seus problemes disten molt de la meua realitat i les meues preocupacions. Passant per l'esglesia de Sant Jordi li comente si havia vist el mural dels moros lluitant davant les muralles d'aquella petita vila anomenada Alcoi o Al Quy o com vullguera nomenarse en aquell moment i on va perdre la vida Al-Azraq, capdill àrab que va lluitar contra Jaume I i les seues tropes, quan van conquerir estes terres, de tradició secular andalusí. 

Entrem al recinte i les llums il.luminen l'enorme llenç. Li explique el que representava i la història d'aquella obra, salvada in extremis de la crema durant els foscos anys de la Guerra Civil de la mà de l'artiste Peresejo. De vegades, la irracionalitat humana arriba a situacions esperpèntiques vinguen del costat que vinguen, una barbaritat és una barbaritat.

La persona que atén el sagrat recinte ens comenta molts cavalls hi havien a la pintura, una cosa que jo mai m'havia plantejat, ni per casualitat. A mi, m'ha costat comptar-los perquè un és d'atenció pictòrica distraguda, és a dir, m'he perdut en els detalls d'esta obra de la qual em senc fascinat des de fa ja molt de temps, quasi des de sempre.

I la resposta a molts cavalls es poden veure al mural és...