El secret perfum de Mariola

A la llarga, m'agrada quedar amb ella. Ja ens coneixem des de fa molts anys, quasi es podria dir que em creixcut junts. Tot i que cadascú va prendre el seu camí, al darrers anys sembla que coincidim sovint, fent que les nostres cites siguen de conversa fluida i de companya agradable.

Ella és de paraula suau i molt comunicativa quan se la coneix, però sembla aspra i tancada si només es sap d'ella forma superficial. Per un desconegut, haurà de guanyar-se la seua confiança, i serà a partir d'eixe moment quan ella començarà a comunicar-se amb ell i contarli tot els seus secrets.

La seua olor, eixe perfum especial que ella fa servir, és dificil de confondre amb algun altre. Este tret la fa tan especial, que dins del cercle d'amistats amb les que compartixc certes aficions, és reconegut, fins i tot, fora d'estes comarcas interiors, més enllà d'estes muntanyes. De fet, quan parlem d'ella entre altres persones que gaudim de la seua amistat, una de les coses que sempre ix a relluïr és la mateixa pregunta: Quin perfum utilitza Mariola que a tots ens transtorna l'enteniment? 

Coenonympha dorus. (C) Pep Cantó, 2012.

Panoràmica de les mases boscoses de pi blanc, carrasques i ginebres que conformen el Buixcarró a les estribacions més a l'Oest de la serra de Mariola. (C) Pep Cantó, 2012.

Centaurium quadrifolium. (C) Pep Cantó, 2012.

Closca d'un ou de rapinyaire trobat en mig del pinar. Potser Accipiter gentilis o Buteo buteo. 

(C) Pep Cantó, 2012.

Leuzea conifera. (C) Pep Cantó, 2012.

Lloc on, segurament, un astor Accipiter gentilis, ha desplomat a un gaig Garrulus glandarius, llevant-li totes les plomes de vol i de part del pit. (C) Pep Cantó, 2012.

Cladonia convoluta, líquen prou abundant al Buixcarró. (C) Pep Cantó, 2012.

Carpocoris mediterraneus. (C) Pep Cantó, 2012.

Polyommatus thersites. (C) Pep Cantó, 2012.

 Stenurella melanura. (C) Pep Cantó, 2012.

Trichodes leucopsideus. (C) Pep Cantó, 2012.

L'altre dia vaig trobar esta frase en una de les xarxes socials que estan tan de moda en este temps. Em va semblar "curiosa".

A voltes quan renúncies a algú, no és perquè no t'importa, sinó perquè t'adones que no li importes.